Però en definitiva, i tal i com es deia des del principi de tot el procés, el fet més greu és el de sentenciar un Estatut que ha hagut de passar tots i cadascun dels tràmits necessaris i corresponents i que s'ha aprovat, via referèndum, pels ciutadans de Catalunya. Segurament aquest procés és "constitucional", és legal, però en cap cas és legítim. El poble, en el seu màxim nivell d'exercici de la democràcia, va escollir un Estatut que ara s'ha vist modificat per un tribunal altament polititzat.
Probablement aquest sigui un dels majors problemes en què s'ha trobat l'Estatut en el seu tràmit, que precisament no va estar exempt de dificultats. Tot el què no es va aconseguir modificar en el procés parlamentari, el Partit Popular va voler-ho "retallar" a través del Tribunal Constitucional, format per magistrats escollits pels dos partits majoritaris de l'Estat. És a dir, l'Estatut va haver de sotmetre's a un segon procés polític, aquest cop elevat a la categoria judicial. Per tant, d'imparcialitat i neutralitat, és a dir, del què és legítim exigir a una institució que se li ha concedit un poder, ben poca.
Sense voler entrar en detall de la sentència (ja hi haurà temps per fer-ho), només a tall d'exemple, comentar que sobre la denominació de Catalunya com a nació, el debat en la sentència és força rocambolesc i acaba minimitzant la seva validesa pel fet d'aparèixer en el preàmbul i acompanyada de l'articulat "La Constitució espanyola, en el seu article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat", fet que impedeix que "Catalunya com a nació" s'alci en contra de la "indissoluble unitat de la Nació espanyola" en què es fonamenta la Constitució. Tot plegat, cap canvi categòric, però com de puny sobre la taula per si algú volia fer volar coloms. Això sí, si algú no ho sabia, en la redacció dels estatuts andalús i valencià, ningú va qüestionar el fet que es denominés Andalusia com a "nacionalitat històrica" o la Comunitat Valenciana com a "Reino de Valencia"...
És per això, i paral·lelament al contingut de la sentència, avui toca mobilitzar-se. Mobilitzar-se per manifestar el rebuig d'una sentència en contra de la voluntat d'un poble, en contra la seva decisió; d'una sentència promoguda per un partit polític que no va saber acceptar la derrota parlamentària en matèria de l'Estatut (i qui sap si alguna altra derrota més); d'una sentència que ha menyspreat Catalunya sense raó; d'una sentència que declara que part de l'Estatut d'una nació, com és Catalunya, no hi cap a la Constitució. Si la Carta Magna no és capaç d'acceptar les nostres demandes en reconeixement de drets històrics i fonamentals i llibertats públiques individuals i col·lectives, tenim el dret a decidir què volem, a determinar el nostre futur. Per això avui hem de manifestar-nos tots els catalans i catalanes.
Si no cabem a la Constitució: Autodeterminació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada