Finalment ha arribat la setmana de la sentència de l'Estatut. No cal dir que ha arribat en un moment que ha estat calculat minuciosament. En ple transcurs del Mundial 2010 de futbol on el clam per "La roja" eclipsa la resposta catalana al “fallo” del Constitucional, amb l'arribada de les rebaixes i la pujada de l'IVA que deixa mig país reflexionant sobre contorsionisme econòmic en plena crisi i amb l'entrada de l'estiu que desvia l'atenció d'aquells que ja poden desconnectar dels maldecaps diaris per unes setmanes...
En definitiva, la resposta del Tribunal Constitucional només crida l'atenció de partits polítics, mitjans de comunicació i part de la societat civil que després de tantes elucubracions encara resisteix la batalla de l'Estatut. I és evident que això no fa més que empitjorar la relació política-ciutadania. Tampoc ajuda el ball d'opinions sobre la resolució del TC (encara s'ha d'esperar a la sentència definitiva...) L'únic que s'ha de destacar és que hi ha hagut “fallo” i que aquesta ha retallat l'Estatut amb contundència.
Sí, sí, senyors socialistes, l'Estatut ha estat retallat, ni que sigui un 5% (els recordo la importància que donaven a la campanya del 3%? No cal, oi?). Un retall en matèria lingüística (essència de la nostra cultura i tradició), en finançament (segueixen asfixiant-nos econòmicament), en competències compartides (Madrid no vol deixar de tenir el control), en justícia catalana (declaració d'autoritarisme jurídic estatal)... Vaja, si altres llibertats fossin retallades de la mateixa manera no crec que la resposta hagués estat la mateixa. És indignant doncs, les declaracions de la vicepresidenta De la Vega i del president Montilla el mateix dia del “fallo” valorant-lo positivament. Sobre les declaracions del PP no cal fer comentaris.
Vergonyoses també són les paraules de la cap de llista del PSC a les eleccions estatals del 2008 (màxima responsable dels socialistes catalans a Madrid) i ministra de Defensa celebrant el 95% d’Estatut aconseguit, felicitant-se pel “gran dia” per Catalunya i destacant Zapatero i Montilla com als màxims exponents de l’autogovern de Catalunya. S’ha comentat que Chacón s’ha excusat per la manifestació del dia 10 i que Montilla no vol anar-hi si no pot fer-ho al capdavant de la multitud. A ells els dic que no cal que assisteixin, ningú els trobarà a faltar.
Per acabar, i sabent que queden molts temes pendents i provaré d'anar-ne parlant durant aquesta setmana, comentar una curiositat. El TC va emetre una sentència el 4 d’octubre de 1990 que rebutjava la declaració d’incostitucionalitat del preàmbul de la Llei 15/1984 de l’Assemblea de Madrid donat que els preàmbuls o exposicions de motius careixen de valor normatiu i no poden ser objecte de recurs. Em pregunto doncs per què no ha passat el mateix amb l’Estatut?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada