Com si d'una farsa es tractés, sembla que un dels membres de l'ala "progressista" (és a dir del PSOE) ha decidit que els pocs reconeixements de la nació catalana de l'Estatut són suficients com per fer trontollar l'estabilitat d'Espanya i ha decantat la balança en contra de la resolució.
Sort en tenim de l'"amic Zapatero" que va pronunciar aquelles paraules tan famoses: "apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlamento de Catalunya" (Barcelona, 13 de novembre de 2006). Un altre fracàs a la interminable llista del Govern de l'Estat. Espero que la gent sàpiga valorar-ho en l'únic dia (cada quatre anys) en què es pot avaluar la gestió dels governants.
Però per l'altra banda és paradoxal que un partit com el PP, sense fer cap mèrit, hagi tornat a vèncer el pols en l'etern debat sobre la constitucionalitat de la norma catalana. I és que la sisena proposta de resolució anirà a càrrec d'un dels magistrats conservadors, cosa que podria afavorir els postulats del PP. Això sí, segur que hi haurà qui sortirà defensant la independència política del tribunal.
Arribat a aquest punt, doncs, la renovació del TC ha de ser imminent. Un òrgan amb membres revocats, difunts i amb mandat caducat no és una bona representativitat de la màxima autoritat jurisdiccional. Tots plegats hem de fer pressió perquè els dos grans partits espanyols (malauradament només depèn d'ells) restableixin l'alt tribunal. Una vegada s'hagi aconseguit es podrà tornar a elaborar una resolució, favorable o no, i llavors ja ens pronunciarem sobre una sentència.
Ara per ara Catalunya no es mereix ser part d'aquesta sàtira a la madrilenya. Catalunya no es mereix ser més maltractada. Catalunya el què necessita és una força que la uneixi per tirar endavant aquest país tan baix d'autoestima i tan desprestigiat com mai ho havia estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada