Durant aquests dies, però, han estat a l'ordre del dia molts altres temes. Des de la polèmica sobre el cobrament per part de l'SGAE dels drets d'autor als comerços fins a la instal·lació del popularment conegut cementiri nuclear. Permeteu-me que passi de puntetes en temes com la controvèrsia a Vic amb l'empadronament dels immigrants no regulars o l'esmentat cobrament dels drets d'autor, perquè del que realment vull parlar és d'energia.
Pel que fa a Vic, no vull amagar el meu suport al seu alcalde, en Josep Maria Vila d'Abadal. És probable que aquest assumpte no s'hagi portat de la millor manera possible, però crec que si ens centrem en el fons de la qüestió la proposta del consistori té la seva justificació. El Govern espanyol no ha sabut gestionar un fenomen tan cabdal com és el de la immigració i una bona senyal d'això és que tan bon punt va sorgir la proposta de Vic el primer que van fer des de Madrid (i no només des d'allà) va ser assenyalar l'alcalde i demanar-li que retirés la proposta sense considerar els motius que havien dut a l'ajuntament fins a aquesta posició. Després que un informe jurídic donés suport a la mesura de Vic, el Govern central va prendre un altre informe, aquest de l'Advocacia de l'Estat, que establia que la inscripció dels estrangers al padró és obligatòria tinguin o no tinguin residència legal al territori. D'aquesta manera Madrid va tancar rotundament el debat; la pregunta és si el problema dels ajuntaments amb alts índexs d'immigrants "sense papers" i en aquests moments de dèficits en les arques municipals ha quedat resolt. Em sembla que no cal que respongui a la pregunta; només afegiré que aquesta manera de dialogar del senyor "Talante" és impròpia d'un polític que ara vol liderar Europa. Que Brusel·les ens agafi confesats!
Reconec que al final, en el tema de Vic, no hi he passat prou de puntetes i que encara m'han quedat coses en el tinter. Més breu vull ser amb l'SGAE i no aniré més enllà del que la Unió de Joves va emetre en el comunicat de premsa. Partint de la base que creiem que aquesta societat actua d'una forma imperiosa i amb un comportament que no representa el col·lectiu al qual gestiona, reclamem l'eliminació dels seus beneficis que contempla la Llei de Propietats Intel·lectuals.
Finalment vull parlar del tema del magatzem de residus nuclears. No és un tema menor i crec que no s'ha aprofundit suficientment. Avanço que no seré jo qui ho faci perquè haig de reconèixer que no en sóc cap expert. No obstant, donaré la meva impressió (mínimament informada) sobre aquest assumpte. Per començar vull plantejar el debat en dos blocs: què és un ETC i on s'ha d'ubicar.
Un ETC (Emmagatzemament Temporal Centralitzat) és un centre de gestió dels combustibles nuclears gastats i dels residus d'alta activitat. Aquests residus nuclears s'emmagatzemen per un breu temps a les pròpies centrals, però posteriorment han de seguir un tractament per a ser processats i gestionats adequadament. Aquest tractament passa pels ETC. Actualment aquests residus provinents de les nostres centrals nuclears es transporten (generalment amb transport ferroviari) a centres ETC d'altres països comunitaris i no comunitaris, per tant, tots els que comenten que és perillós el transport d'aquests residus han de saber que hores d'ara ja transiten pel nostre país, això sí amb una rigorosa seguretat. Degut a la saturació dels espais destinats en les pròpies centrals nuclears i per un millor control centralitzat d'aquestes restes radioactives, Espanya necessita tenir un centre ETC. Tal com diu el seu nom, aquest magatzem nuclear és, fonamentalment, d'ús temporal ja que l'objectiu final és tractar aquests residus per a ser reaprofitats per una banda, i per l'altra salvaguardar-los fins a la seva desintegració. Cal saber a més, que països com França i el Regne Unit, que actualment estan gestionant residus d'alta activitat provinents de les centrals nuclears de Vandellòs, José Cabrera i Santa Maria de Garoña, retornaran aquests residus reprocessats al seu país de procedència (per un compromís preestablert) i aquest ha de tenir on emmagatzemar-los.
A aquesta alçada toca debatre sobre el lloc on ubicar aquest magatzem. Vull destacar que els residus nuclears de baixa i mitja activitat actualment ja es gestionen a la planta de El Cabril (Còrdova), però a Espanya li manca un centre d'emmagatzematge dels residus d'alta activitat pels motius abans exposats. Tal i com ha passat en aquests darrers dies, les veus més partidàries a allotjar un emplaçament d'aquest tipus són les dels municipis on s'ubicarien (pels diferents beneficis que pot generar) i fins i tot algun poble de l'entorn, mentre que les veus detractores són les de la resta del territori, segurament atemorit pel perill que pot generar un ETC. Puc arribar a comprendre totes dues posicions, però crec, tot i la meva condició de no-expert i sense voler prendre la responsabilitat d'abanderar la defensa a ultrança d'aquest tipus de centre, que si la opinió dels experts és que és més segur i més viable econòmicament l'emmagatzemament centralitzat que l'emmagatzematge individual per cada central nuclear deu ser per algun motiu. A més a més, és convenient afegir que el Sisè Pla General de Residus Radioactius del Govern central que preveu la creació de l'ETC també contempla la construcció d'un centre tecnològic associat. Si Espanya en general i Catalunya en particular destaquen avui dia en els rànquings europeus i mundials sobre R+D+I no és precisament per la gran despesa que ambdós governs destinen en aquest àmbit. Per tant, l'emplaçament d'un centre d'aquestes característiques segur que ajudaria no només a generar un bon nombre de llocs de treball en un moment difícil en matèria laboral, sinó també a la recuperació en inversions per la innovació que bona falta fa si volem recuperar el nivell d'excel·lència de temps anteriors.
Per acabar només vull afegir tres de reflexions més: la primera és destacar, malgrat que certs sectors els pesi, que l'energia nuclear és una de les principal fonts generadores d'energia elèctrica darrera la tèrmica i per davant de les renovables. Segurament el futur passa per un augment d'aquestes últimes en detriment de les primeres, però no imagino una transició sense mantenir la nuclear (ja que no intervé en l'efecte hivernacle com sí ho fa la tèrmica, i és molt més efectiva que les renovables), sobretot si no volem renunciar als nivells de consum d'electricitat actuals. En segon lloc, és una incongruència total demanar el tancament total de les centrals nuclears i després promoure la interconnexió amb França perquè ens subministri l'energia elèctrica que ens manqui quan els francesos sí la produeixen gràcies a les nuclears. Finalment, crec que seria una llàstima deixar passar un altre tren, després que el gran projecte científic i tecnològic de fusió nuclear (ITER) es desestimés ubicar-lo a Vandellòs per passar a fer-se a Chadarache (França).
En resum, i demano disculpes si m'he estès excessivament, és per tot el que he exposat que crec de justícia reclamar que s'abordi d'una vegada per totes un debat profund i exhaustiu sobre el model energètic del nostre país si realment volem arribar a ser de primera. Si pel contrari es segueix optant pels arranjaments i els nyaps per quedar bé condemnarem el nostre país a una dependència que no ens convé de cap de les maneres.
